Avui pretén ser un dia llarg, amb un programa de visites ambiciós. De fet només queden tres dies per marxar cap a casa, demà passat haig d'agafar l'avió, i me n'adono que encara hi ha molts llocs per visitar.
De camí a San Giovanni di Laterano, m'aturo per visitar la Basilica di San Clemente, d'una gran bellesa amb un sostre amb importants artesonats, i unes columnes recargolades, amb rajoles daurades que s'enfilen con si vulguessin tocar el sostre. L'absi està recovert de mosaics daurats que representen Jesús clavat a la creu envoltat de motius vegetals.
Una tomba escultural ens recorda que "La feblesa humana plora, mentre somriu la esperança immortal"
M'emporto un agradable record d'aquesta basílica que a l'ombra de San Giovani Laterano, potser no rep les visites que mereixería. Però ja se sap el turista té pressa i això l'obliga a passar per alt algunes joies que necessiten el seu temps.
Arribo a San Giovanni Laterano i amb el primer que em trobo es amb l'obelisc que s'aixeca desafiant al bell mig de la plaça. Molt a prop, hi ha el baptisteri, un petit edifici que facilment podría passar desapercebut, però que de ben segur mereix una visita.
Entro a San Giovanni per la entrada nord, molt més senzilla que la entrada principal, i em trobo amb una basilica que novament fa ostentació de la riquesa papal, amb una decoració que no deixa cap espai lliure de alguna decoració o imatge, com si volgués impressionar vivament al visitant. Estatues gigantesques flanquegen la nau, i el sostre d'artesonat amb una decoració plena de daurats i blaus, atreu la meva mirada. quan ja pensava que res em podría impressionar tant, constato de nou que encara no ho he vist tot a Roma i em deixo envair per tanta manifestació d'art sacre.
Un apartat especial mereix el mosaic que decora el terra amb formes geomètriques molt eleborades i que ens fan pensar en formes arabitzants de gran bellesa.
El claustre amb les seves columnes de formes diverses, col.locades en parells, també mereix una visita, i així tenir la oportunitat de reposar de la opulencia decorativa de la basilica. El claustre molt menys visitat que la basílica, m'ajuda a reflexionar sobre tot el que he vist i em permet un moment de calma i tranquilitat.
Surto de San Giovanni, per la porta principal i així comprovo que aquesta façana oest té poc a envejar a altres basíliques que he visitat. Aquesta façana és important, majestuosa, imponent, ornada de figures de sants, tal com ho és la Basilica de Sant Pere.
Un pakistanès em persegueix per a vendrem un foulard, a cada passa que faig em rebaixa la oferta, en algún moment mostro interés per la seva mercaderia, i això fa revifar el seu interés per vendre i encara rebaixa més el preu per a fer-me decidir abans no entri en algún lloc o desapareixi de la seva vista.
Però el meu interés està en entrar a visitar la Scala Sancta, que es troba a unes passes de San Giovani. Una fil.lera de gent, fa cua per a pujar una escala, mentre preguen. Els graons de fusta d'aquesta escala están gastats pel munt de gent que hi ha passat a força d'anys.
Em meravella la devoció amb la que la gent puja aquesta escala, però hi noto més la necessitat de creure en alguna cosa, que compensi la enorme materialitat de la nostra vida contemporania.
A través de la Via Merulana vaig directament fins a Santa maria la Maggiore, una altra de les basíliques de més rellevancia de Roma. Podriem dir que és la parella imprescindible de San Giovanni di Laterano. I sense competir en bellesa i grandiositat, em sorprèn per la seva bellesa equilibrada, per les columnes que a banda i banda, delimiten l'espai central. Els mosaics del terra mereixen la nostra atenció per la enorme combinació de formes geomètriques, totes elles ben equilibrades i que lluny de treure protagonisme a la resta del conjunt, ajuden a embellir encara més la allargada nau. El sostre com ja estic acostumat bellament decorat, predominant el color daurat.
Damunt l'altar un esplendorós baldaquí, soportat per quatre columnes. Sota l'altar hi ha una cripta, que bé mereix una visita, i que està dominada per una enorme escultura del Papa Pio IX.
Seguint la Via delle Quattro Fontane, arribo a la fontane de la Piazza Barberini.
Quatre passes més endavant i seguint la Via Sistina, arribo gairebé sense adonar-me a la Piazza Trinità dei Monti, que és on hi ha la esglesia del mateix nom. Més que la església, que no revesteix cap interés, la bellesa està en la gran escalinata que baixa fins a la Barcaccia que hi ha abaix, i que dona entrada a la Piazza di Spagna que hi ha justament al costat. La Colonna della Inmacolata, presideix la Piazza di Spagna, on Espanya té en un enorme i senyorial edifici la Ambaixada davant de la Santa Seu del Vaticà i algunes ordres caballeresques, vinculades al catolicisme més conservador.
De la Piazza Spagna, surt la Via Condotti, on hi ha algunes de les Boutiques de marques de luxe i mostren en els seus aparadors algunes de les peces que a preus prohibitius només tenen accés unes poques persones. En un edifici noble hi ha la seu de la Sobirana Ordre Militar de Malta, una ordre caballeresca católica que té una antiguitat de més de 800 anys i que està considerada com un estat sense territori.
Camino en direcció al riu Tíber, gaudint del dia tan assoleiat que fa. A través del Pont Baribaldi passo a l'altra banda del riu i arribo fins al Palazzo di Giustizia, que ocupa un edifici magestuós i grandiloquent.
Estic a tocar del Castel di Sant'Angelo, i del Vaticà.
Ben al costat del Palazzo di Giustizia, hi ha el Castel di Sant'Angelo, i un dia tan assoleiat com avui és ideal per a la seva visita. Es tracta d'un edifici en el que el pas dels anys ha anat afegint i destruint parts del mateix fins arribar als nostres dies. S'hi pot veure el pas del temps i les diferents èpoques des del temps de l'Imperi Romà amb Adrià.
De tornada cap al Trastevere, i abans d'agafar el tramvia, que m'ha de portar fins a l'apartament, m'aturo a Santa Maria in Comedine, on hi ha la Bocca de la Verità. A l'hora que arribo l'esglesia està tancada i la pedra de la Bocca de la Verità només la puc veure des de fora del reixat. Però m'hi conformo, doncs no té més interés que el que puc veure des del meu lloc.
Molt a prop de Santa Maria in Comedine hi ha el Temple de Hercules i el Temple de Portuno, que aprofito per visitar encara que sigui de passada. M'ajudo de la meva guia per a treure informació, que em situi en la historia d'aquests dos edificis tan bé conservats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario