Avui faig anys. Per un punt de coquetería, no diré quants, però tampoc importa gens ni mica, doncs el que compta és com em sento "avui", i no "amb quants anys" em sento.
He estat quatre vegades a Itàlia, per diverses raons, i amb ocasions molt diferents, i no obstant, no considero que cap d'aquestes vegades, hagi entrat en contacte, amb el que "és Italia" verdaderament. No entraré a definir que és Italia, probablement no sigui capaç de fer-ho, i fins i tot no es pugui parlar d'Itàlia com quelcom monolític, sino com una varietat de paisatges, i una pluralitat de persones, que totes están ficades dintre d'aquesta "bota" que considerem Italia. Però suposo que tots convindreu amb mi, que en el nostre ideari mental tenim feta una idea de Italia, i és a aquesta idea a la que em refereixo.
La primera vegada vaig estar en una regió que em té el cor robat, que és el Piemonte, on es fa possiblement el millor vi d'Italia (perdó pels que no estiguin d'acord), i on es menja com els deus, amb tota la seva infinita col.lecció d'antipasti. Una antiga novieta, la Wilma es casava amb en Pier Paolo i em va convidar al seu casament. Va ser un cap de setmana intens, on vaig anar d'una casa a una altra convidat a totes les taules dels familiars. No puc dir que conegui el Piemonte.
La segona vegada el meu amic Martí, es casava amb la que va ser la seva primera dona i també en un cap de setmana llampec, vaig assistir al seu casament. A penes he pogut retenir imatges, del poc, que vaig poder visitar de la zona de Como, on va tenir lloc el casori.
La tercera vegada, va ser força més llarga. Vaig passar una setmana, als Dolomites, a 100 km. al nord de Venezia. Va ser un viatge per a escalar en algunes de les més importants Vies Ferrades d'aquesta zona del Süd Tirol. Recordo que l'Assumpció estava embaraçada de l'Aniol i jo, juntament amb els meus companys sortiem cada matí per a escalar alguna de les muntanyes que decoren el paisatge d'aquest racó italià. El meu pas per Peschiera di Garda, i les 24 hores amb les que vaig aprofitar per visitar fugaçment Venezia, ja a la tornada, no varen suposar per a mi que quedar-me amb alguna imatge, esgarrapada a corre cuita. Però, queda ben clar, que ni Cortina d'Ampezzo ni els Dolomites, són una bona representació d'Itàlia. fins i tot l'idioma que més s'escolta pels seus carrers és un dialecte de l'alemany.
Un viatge llampec de quatre dies a la Vall d'Aosta, al nord de Turí, va servir per escalar juntament amb uns amics, el pic del Gran Paradiso, de més de 4.000 metres. Del que a penes vaig poder visitar d'aquelles terres, a més de l'impressionant paisatge d'aquest Parc Nacional, només recordo el meu pas per Courmayeur, un petit poble als peus del Monte Bianco, que es com anomenen el Mont Blanc, a aquesta banda de la frontera. Aquesta regió autonoma italiana tampoc representa el que és Italia en aquest ideari mental al que em refería al començament.
Per això tenia tantes ganes de visitar Italia, malgrat hi hagués estat quatre vegades anteriorment. I vaig escollir Roma, perquè em sembla un cert paradigma de la esencia italiana (demano disculpes als molts que no estiguin d'acord amb aquesta aseveració).
Arribo a l'Aeroport de Ciampino (Aeroport de Vols Low Cost que arriben a Roma) a ultima hora de la tarda, i m'instal.lo còmodament en un apartament del "Casali Papareschi" www.casalipapareschi.it al sud del Barri del Trastevere.
Els apartaments son el fruit de la rehabilitació d'una antic casal de l'any 1.800 i que pertanyia a la Chiesa di San Crisogono in Trastevere. Avui día son uns apartament molt confortables i relativament a prop del centre de Roma.
El meu primer contacte amb la ciutat es amb el Barri del Trastevere, molt animat de nit, i especialment durant el cap de setmana. Em fico en el restaurant "la Casetta di Trastevere" on per uns pocs euros pots sopar d'allò més bé. Menjar abundant, ambient càlid i sovint internacional, i preus més que raonables. Les taules están tan juntes que no pots evitar fer amistat amb els que tens al costat.
Passejar-se pel Trastevere un dissabte a la nit, es trobar-te amb gent diversa de qualsevol racó del món, disposada a passar-s'ho el més bé possble. La temperatura agradable, convida a que tothom estigui al carrer, ja sigui assegut en una terrassa, ja sigui prenent una copa a peu dret al mig del carrer. Costa caminar en mig de tanta gentada com hi ha al carrer.
Decideixo ficar-me a la "Cantina di Custoza", una mena de botiga de vins i licors que ha acabat esdevenint un lloc de trobada, on pendre una copa de vi de qualsevol regió italiana, o bé una Grappa o un Limoncello, que es el que jo vaig pendre. Arriba gent de tot arreu i tenen la oportunitat de xerrar sobre qualsevol futesa o sobre els temes més importants. Un cop més el reduit espai d'aquesta cantina, propicia la relació amb el del costat. Rodamons de qualsevol lloc que sigui, us ho recomano. Ah, i els preus un cop més, raonables i assequibles a totes les butxaques.
Fins a les 2 de la nit passen els tramvies, que m'han de portar fins a la Estació Trastevere, des d'on ja a peu i en uns deu minuts escassos arribo al Casali Papareschi. Un lloc tranquil, un barri residencial, on tots els veins es coneixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario