17 DE SETEMBRE DE 2012

Armat de la meva càmera fotogràfica, i amb la batería plena, després d'un abundós esmorzar, em disposo a caminar pels carrers romans, que m'han de portar a descobrir els molts tresors que té aquesta ciutat.

Es pot dir, sense risc a equivocar-se, de que a Roma hi ha, almenys, una esglesia, a cada cantonada. Unes amb altres, compiteixen per veure quina d'elles, manifesta un major esplendor. Les escultures, els quadres, els frescos i els artesonats dels sostres representen la importancia de qui les va manar fer.

Els retaules de pa d'or i els policromats converteixen "lo" religiós en "art pur", i ningú pot quedar-se indiferent a la abundant i bellissima expressió d'art sacre, que es pot trobar, en cadascuna de les moltes basíliques de Roma.

Molt a prop de Teatro Argentina es troba la Basilica del "Gesù". Construida al segle XVI, fou la primera basílica jesuitica a Roma. El seu disseny encarna l'esprit barroc  de la Contrarreforma. El fresc que decora el sostre m'ha deixat molt impressionat, sense desmereixer tota la riquesa que hom hi troba en el seu interior, com ara la esplèndida escultura de figures humanes recargolades en posicions gairebé impossibles, que representa el triomf de la fe sobre la idolatría. Quina contradicció, que per a explicar aquesta lluita contra la idolatría, s'utilitzi la figura, que els jueus i els musulmans han considerat com a idòlatra.

Crida la meva atenció la imatge de la "Madonna della Strada".

I la imatgbe d'un Jesús blanquíssim, crucificat en una creu, que gairebé passa desapercebuda.

Un estel daurat de vuit puntes, ens adverteix sobre la seva ressurrecció i regeneració.

Em dirigeixo fins a la Piazza Venezia, per agafar la Via del Corso, i visitar la Fontana di Trevi, avui sí, amb la meva càmera de fotos ben carregada, per a disparar a tort i a dret, sense por de quedar-me sense batería.

Avui, també, la Fontana di Trevi està plena de turistes, suposo que com cada día, i resulta difícil fer una foto en la que no surti cap braç, cama, cap , o altre part del cos d'algú que com a altres centenars de persones que ocupen aquest lloc, volen emportar-se un troç d'aquesta font a casa seva. 

Com diría un presentador de televisió d'unes altres èpoques, molt graciós: Me la imaginava més gran. 

Però la seva bellesa, està per damunt de tamanys, o espais. És molt més bonica que el que hom es pot imaginar, i malgrat haver-la vist moltes vegades reproduida en el cinema, i estar envoltat de centenars de persones, m'impressiona vivament, i em quedo embadalit una bona estona per a contemplar-la.

A la mateixa Piazza della Fontana di Trevi, en un racó discret s'aixeca la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio, i la meva curiositat, m'empeny a entrar i veure que hi ha dins. 

Suposo que la majoría de la gent que ha arribat fins aquí per a contemplar la Fontana di Trevi, marxarà sense visitar aquesta discreta església, i només per això em decideixo a entrar encuriosit, però el que hi ha dins no es comparable amb altres basíliques que he vist fins ara.

De camí a la Piazza della Rotonda i el Pantheon, passo per la Piazza della Pietra, on hi ha les restes de l'antic Temple d'Adriano, i on s'ubica actualment la Borsa de Roma.

La Piazza della Rotonda alberga el Pantheon i una font amb el seu corresponent obelisc. Pan (tots) Theon (deus), era el temple de tots els deus, es va convertir en una esglesia de planta rodona. En la espectacular cúpula hi ha un ócul ple qual passa la llum i il.lumina el seu interior. Quan plou també entra la pluja i per això el centre del Panteó, és concau, per a recollir l'aigua de la pluja i que no s'escampi per la resta del panteó.

En un racó del seu interior, es troba la tomba de Rafael.

A poques passes de la Piazza de la Rotonda, i en direcció a la Piazza Navona, hi ha la Piazza de Sant'Eustachio, on hi ha la Cafeteria del mateix nom i on "es suposa" (?) que es fa el millor espresso del món. La veritat, es que el cafè que es serveix, es molt bo i dono fe que malgrat el dit escàs de cafè que es serveix, la cullereta s'aguanta dreta, com si es tractés d'un mousse.

De camí a la Piazza Navona passo per davant del Palau Giustiniani, seu del Senat italià. Fortes mesures de seguretat el custodien i sovint els carrers del seu voltant limiten el pas dels vinanants. 

La Piazza Navona és segurament la plaça més bonica de tot Roma. De forma rectangular, en el seu centre hi trobem un enorme obelisc i al seu voltant la Fontana dei Quattro Fiumi, aquests quatre rius que es representen són el Ganges, el Danubi, el Nil i el riu de la Plata. Cada riu està representat amb l'alegoría d'un personatge, i és fàcil quedar-se embadalit mirant les seves escultures mentre escoltem la remor de l'aigua.

Al sud de la plaça, hi ha la Fontana del Moro i al nord la Fontana di Nettuno. Totes dues lluiten per veure quina acapara l'atenció de més turistes, i hom hi passa una bona estona passejant per aquest indret, tan ple d'ambient i on tard o d'hora hi passa tothom. 

Entre els edificis senyorials que s'hi torben en aquesta plaçá hi destaquen especialment, Santa Agnese in Agone, però malauradament no la vaig poder visitar, ja que estava tancada. També s'hi troba el Palazzo Pamphili, que tampoc vaig visitar per manca de temps. La veritat és que es fàcil quedar curt de temps de una ciutat com aquesta on la oferta per visitar palaus i esglesies és tan gran. en el costat sud de la plaça hi ha un petit mercat artístic, on els pintors i retratistes venen els seus quadres.

La chiesa de Santa Maria dell'Anima es custodiada per una congregació alemana i de fet acull a tots els feligresos alemanys que viuen o simplement estan de pas per Roma, i tenen la oportunitat d'asistir a les seves misses en llengua alemana. Una visita a aquesta esglesia val la pena.

De camí em trobo amb la Chiesa di San Giuseppe Callasanzio, que atreu la meva atenció i em fa descobrir en el seu interior un meravellós fresc en la seva nau.

Ja de tornada, m'aturo a la plaça on hi ha el Museu Braschi que alberga en el seu interior el Museu de Roma, i a quatre passes la Chiesa di Sant' Andrea del Valle.

Un cop més em trobo amb una esglesia en la que la ostentació i la riquesa artística és la seva principal senya.  La nau ricament decorada, l'altar decorat amb una pintura enorme que representa el martiri de Sant Andreu, i a un costat i a un altre joies de l'art sacre, i parets pintades d'or.

Abans de tornar a l'apartament faig un volt pel Trastevere, un barri que sempre sorprèn pel seu bon ambient i per tots els racons que sempre hi ha per descobrir. Llocs on pendre una copa o per seure a menjar, mentre la gent passa per davant teu i els mires i et miren, a punt de que en qualsevol moment pugui esclatar una conversa qualsevol.