16 DE SETEMBRE DE 2012

Em desperto cap a les 10h del matí i m'aixeco mandrosament, mentre em faig el càrrec del lloc on soc. Haig d'esmorzar però és massa tard i a més no tinc res a la nevera. Així que m'adreço al "supermercato" més proper i faig la compra. Menjar per esmorzar, iogurts, i té; pasta, aigua i vi, i carn. No sembla que sigui tan car com a Girona.

A les 12h del migdia no es la millor hora per esmorzar, i és massa aviat per dinar, així que em menjo un "pannino", a manera de "brunch", i m'en vaig cap al centre.

Avui és Cap d'Any en el calendari jueu "Rosh HaShaná" i m'ha semblat una bona idea visitar la Gran Sinagoga de Roma, i potser tenir la possibilitat de participar en la festa. Agafo el tramvia fins el Pont Garibaldi, però la sinagoga està tancada i fortament vigilada pels "carabinieri". Fa anys va haver-hi un assessinat d'un jove jueu romà i des d'aleshores, que en dates senyalades com aquesta la vigilancia policial es reforça.

Una mica decebut, ressegueixo el "Lungotevere", passant per davant de la "Isola Tiverina", i d'allà, m'adreço fins al "Portico d'Ottavia" i al "Teatro Marcello", o potser caldría dir, el que queda, del que va ser. Em sorprèn, com aquests edificis romans, han hagut d'ésser rescatats, a força de enderrocar altres edificis, que s'han anat afegint, a aquestes restes romanes. Encara a hores d'ara, es pot veure una barreja de pedra i totxo, que explica com els romans han incorporat d'una manera viva i pràctica les restes romanes, a la seva vida quotidiana.

"Sta. Maria di Campitelli", representa un model que aniré veient, repetit una i una altra vegada, al llarg de la meva visita romana.  Construida en el segle XVII per Carlo Rainaldi, deixeble de Bernini, destaca pel seu magnífic tabernacle.

El carrer que recorre les restes del Teatro Marcello, em deixa als peus de la escalinata de "Sta. Maria in Aracoeli", que puja parale.lament a l'escala del "Campidoglio".

Des de la Piazza de Sta. Maria in Aracoeli, davant de la llarga escalinata que mena a la basílica, la modesta i senzilla façana de totxo de Sta. Maria, amaga la bellesa interior, ricament decorada, d'una de les basíliques més boniques de Roma. Des de fora res fa sospitar el que es troba dins, i hom es queda meravellat per la bellesa d'aquest temple que data al menys del segle VI. Destaca l'artesonat del seu sostre que conmemora la Batalla de Lepant.

Com que la cámara m'està donant senyals de que la batería s'està esgotant, deixo la visita del Campidoglio, que es troba al costat, per un altre dia, i visito el Monument de Vittorio Emanuele. Es tracta d'un edifici realment impressionant, que es va començar a construir al 1.825 i que no va ser inaugurat fins el 1.925 en honor de Vittorio Emanuele II de Saboia, primer rei de la Italia unificada. La façana principal del monument està davant de la Piazza Venezia, i atreu multitud de turistes que pugnen per fer-se una foto que inmortalitzi el seu pas per la ciutat eterna. En el seu interior hi ha el Museu del "Risorgimento" i la tomba del Soldat Desconegut, "Soldato Ignoto". 

El Museu del "Risorgimento" no atreu el meu interés, aixi que, després d'una visita del   interior del monument, m'en vaig cap a la Columna de Trajà, que està a tocar. 

De 40 metres d'alçada, conmemora en un relleu en espiral les dues batalles de Trajà en les seves campanyes a Dacia (Rumania) en els anys 101 - 106. Realment impressionant, és com un album de fotos de pedra, que després de tants segles, es conserva en un bon estat, i meravella a tothom que aixecant el cap, el contempla.

Ben aprop, es troba el Mercat de Trajà, on en un altre temps es venien mercaderies arribades des de tots els confins de l'Imperi Romà.

Ens un carrer que queda en segona fila, descobreixo un mercat per a promocionar els productes de la Regió de "Marche", al sud de l'emilia Romagna, amb vins, formatges i embutits, per a degustar. Picotejar, talls de embotit, formatge, pates diversos i ben acompanyats de vi, m'ha servit no solament per a fer una aturada "monumental", sino per omplir un forat que se m'havia fet a l'estòmac, d'ençà el "brunch" de les 12h. Uns actors vestits d'època i contractats a tal efecte amenitzen i ajuden en aquesta promoció de productes gastronòmics de la Regió de Marche.

Una mica saturat de monuments, em fico a la "Chiesa di XII Apostoli" de planta circular, i aprofito per a reposar i relaxar-me. No obstant, també aquí hi ha turistes, que amb la seva cámara, no paren de fer fotos. Per part meva, la batería se m'ha acabat, i no puc fer ni una foto més.

Sortint de la església, m'adreço cap a la Piazza di Venezia, 

i d'allí estant, agafo la "Via del Corso", sense tenir massa clar el lloc on vull anar. Gairebé, sense adonar-me arribo a la Fontana di Trevi, que a aquesta hora de la tarda, està a vessar. I una mica fugint de tanta gent, i sense adonar-me, arribo a la Piazza Navona, esplendorosa, un lloc gran i ampli on passar una bona estona, fins i tot menjar alguna cosa en lagun dels seus restaurants, o pendre un cafè en alguna de les seves terrasses. 

Però jo, avui ja n'he tingut prou, i retornant pel lloc on he vingut, m'en vaig fins a la Piazza del Teatro Argentina, on agafaré el tramvia que m'ha de deixar a l'Estació del Trastevere, i d'allí anar a peu fins al Barri de "Portuense", que és el barri on m'estic.