Per a visitar la Ciutat-Estat del Vaticà es necessita un dia sencer. No solament la visita de la Basílica de Sant Pere, a la que s'accedeix a través d'una cua i un control electromagnètic, sinó també i sobretot la visita dels Museus Vaticans i de la Plaça de Sant Pere, amb el seu ambient tan especial i les seves curiositats arquitectòniques.
M'he aixecat aviat i després d'esmorzar rapidament, agafo el tramvia fins al Teatro Argentina i des d'allà recorrer el Corso de Vittorio Emanuele II, per a creuar el Pont de Vitorio Emanuele i passar per la Via della Conciliazione. Hagués estat més fàcil aturar-me al Pont Garibaldi i seguir el Lungotevere fins a la Piazza Rovere. Però Roma es coneix a peu, caminant incansablement pels seus carrers, i places.
De camí al Vaticà, m'aturo a visitar la Chiesa Nuova,i un cop més, comprovo com darrera una façana força modesta, s'amaga un temple ricament decorat, on les imatges atrapen l'atenció del visitant. És fàcil quedar saturat de tanta imaginería i d'una decoració tan abundant.
A l'altra banda del Pont de Vitorio Emanuele II, hi ha la Via San Pio X, un carrer molt curt que dona a la via de la Conciliazione, un carrer flanquejat per palaus i edificis nobles. Des d'aquí hi ha la millor perspectiva de la Basílica di San Pietro. Un cop a la Piazza Pio XII, justament davant de la Piazza San Pietro, em quedo una estona per a contemplar aquesta basilica que representa el centre del Catolicisme i intento veure-hi alguna cosa d'espiritual, però no ho aconsegueixo. Només hi veig molts turistes que intenten satisfer la seva curiositat amb una visita, intentant reproduir davant dels seus ulls moments històrics vistos als mitjans de comunicació.
Per a entrar a la Basílica de San Pere cal fer cua i passar un control electromagnètic, i un cop a dins, me n'adono que el criteri per a construir i decorar aquesta basílica ha estat la grandiositat i l'enormitat de les seves dimensions tant pel que fa a l'arquitectura com a les estatues i quadres, que s'hi poden veure. Una multitud de gent, entre els que m'hi trobo, em envaït l'espai "sagrat" i hem convertit aquesta basílica en un museu més de la ciutat eterna.
La visita a la Basilica di San Pietro no m'ha impactat tant com pensava. Suposo que havent visitat a hores d'ara altres basíliques a Roma, i havent pogut comprovar la seva riquesa decorativa, no em sorprèn tant, no obstant me n'adono que aquesta basílica és el model de totes les altres i les supera en bellesa a totes.
Mentre visito la Basílica de Sant Pere, en una capella lateral, hi té lloc un casament d'una parella oriental. Per resguardar-se de la privacitat han fet córrer una cortina. tot i així la curiositat insaciable dels turistes, hi fan un cop d'ull. Semblaría que la possibilitat de utilitzar privadament (a canvi de diners?) el Vaticà per a una cerimònia privada, (amb recepció per part del Pontifex?) aportaría diners a la tresorería d'aquest Estat Vaticà.
Davant de tanta grandiositat i tanta ostentació de riquesa, poso en dubte, que el missatge de Jesus estigui ben representat en aquest lloc. I s'em ve al cap l'episodi en que Jesús expulsa als mercaders que havien ocupat el Temple de Jerusalem. Que diria Jesús si estigués aquí ? Que tenen a veure els Evangelis i els textes de Pau amb aquesta basílica? Només el valor artístic i la capacitat que té de meravellar-nos, fan que valgui la pena la visita d'aquesta basílica en la que no he trobat cap capacitat d'ajudar a espiritualitzar-me.
Una representació de Sant Pere es objecte de la devoció dels visitants, que fan fila per a tocar el peu del fundador de la Església Catòlica.
Hi destaca també en el seu interior el conjunt escultòric de "La Pietà". En la execució de la peça hi destaca l'elaboració dels doblecs de la roba de la "madonna", la expressió de la seva cara, així com també els gestos. Hi vull fer notar especialment la mà que sosté el cost de Jesús per sota de la espatlla i la disposició dels dits de la "madonna". Fixem-nos en l'aixella de Jesús com cedeix al pes del cos.
Destacable també la expressió de la cara de Jesús, totalment abandonat al seu destí.
Abans de sortir, hi ha una taula amb tots els pontifexs des de Sant Pere fins a Joan Pau II, en ordre cronològic, i en veure-la penso si l'espai que hi ha en blanc sota aquest últim, s'emplenarà alguna vegada. Doncs pels esdeveniments que s'están produint en aquests últims temps sembla que ens trobem al finsl de una manera de entendre el món. I no sembla que en aquest nou món que comencem a albirar hi tingui lloc la església, a no ser que sigui com a poder temporal.
Un cop fora necessito temps per a refer-me de tanta ostentació, i re-carregament de figures i més figures, i un excés de decoració que no deixa lloc al buit.
Vull apuntar a una curiositat de la Piazza de San Pietro i de la seva columnata, que em sembla remarcable, des d'un punt de vista arquitectònic. Com ja sabeu les dues columnates que estan a un i altre costat de la basilica i que cadascuna d'elles descriuen un semicercle, tenen tres fileres de columnes. Doncs bé des d'un punt determinat de la plaça, que està marcat amb un senyal, aquestes tres fileres de columnes es veuen com una sola. Aquest efecte optic passa desapercebut per a la majoria de visitants de la plaça, però jo hi he volgut deixar un testimoni gràfic d'aquest efecte. Aquest punt es coneix com a "Centro del Colonnato".
La visita als Museus Vaticans comença pel Cortile di Pigna, però desseguida continua per les galeries en les que hi ha exposades una infinitat de escultures romanes, una seguida d'altres de manera que hom pot arribar a una verdadera saturació i deixar de prestar atenció al que té davant. Per part meva hi vull deixar constancia gràfica d'algunes de les peces que varen cridar la meva atenció i que vull compartir en aquest espai.
La Galeria Cartografica disposa dels mapes que es coneixien en l'època plasmats a les parets, per tal d'ésser consultats en qualsevol moment, sense que s'haguessin de desplegar i tornar a plegar, sino consultables en tot moment.
Unes galeries segueixen a unes altres i canvia la temàtica, però no per això hom deixa de meravellar-se de tanta riquesa acumulada al llarg de tants segles. Els sostres i les cúpules ricament decorats amb frescos de temàtica diversa ens fan mirar sovint a dalt i no es facil atrapar tots els detalls que s'ens ofereixen als nostres ulls. Caldría molt més que un sol dia per a apreciar tots els tresors artístics d'aquests museus.
A la Stanza della Segnatura i davant del fresc de "La discusió dels sagrats sacraments" es troba el fresc de "La Academia d'Atenes" que sempre ha cridat la meva atenció, per acollir tants savis en un mateix mural. Abunden els detalls que expliquen moltes més coses de les que es poden veure a simple vista, i per això he volgut afegir aquests detalls per tal de que es puguin veure d'aprop.
La Cappella Sistina es un espai que mereix un estudi aprofundit, si hom vol arribar a copsar, ni que sigui una part del que allà es representa. Sovint hi ha massa gent, i això fa desmereixer la contemplació, però l'esplendor dels seus frescos fan que ens oblidem de la aglomeració de la gent i malgrat el mal de clatell que podem agafar al esforçar-nos per mirar a dalt, ens quedem embadalits sense saber on mirar primer davant d'aquest esclat artístic. Tot i la prohibició expressa de fotografiar els frescos, he gosat fer algunes fotos (sense flash) i aquí hi deixo el meu testimoni per a que en gaudiu. Però que ningú s'enganyi, cap imatge pot substituir una visita a aquesta capella, que resumeix en tota ella la religió catòlica. Per altra banda les imatges que hi afegeixo en aquesta part, no son més que una part de tot el que hi ha representat, i de ben segur que qui estigui interessat podrà trobar les altres imatges que hi falten.
Surto de la Cappella Sistina superat per tot l'espectacle artísitc que hi he vist, marejat per tanta gent, i per l'esforç que he fet al haver de tombar el clatell cap enrera durant una bona estona per a poder admirar les imatges que estan a una bona distancia del terra. Ja només queden unes poques sales, abans de sortir cap a fora.
En sortir, el sol comença a davallar i observo que aquesta basílica no està orientada com totes les catedrals gótiques mirant cap a orient, sino que està orientada cap a l'oest, es a dir que el sol es pon a la zona on hi ha l'altar, mentre que la façana principal queda a les fosques.
Passo al costat del Castello di Sant'Angelo, però no tinc temps de visitar-lo, i a més el que ara més necessito es passejar tranquilament per a païr tot el que he vist avui, així que em deixo portar per les meves cames, mentre gaudeixo de la llum daurada del cel, i de l'aire fresc de la tarda.
De camí al Vaticà, m'aturo a visitar la Chiesa Nuova,i un cop més, comprovo com darrera una façana força modesta, s'amaga un temple ricament decorat, on les imatges atrapen l'atenció del visitant. És fàcil quedar saturat de tanta imaginería i d'una decoració tan abundant.
A l'altra banda del Pont de Vitorio Emanuele II, hi ha la Via San Pio X, un carrer molt curt que dona a la via de la Conciliazione, un carrer flanquejat per palaus i edificis nobles. Des d'aquí hi ha la millor perspectiva de la Basílica di San Pietro. Un cop a la Piazza Pio XII, justament davant de la Piazza San Pietro, em quedo una estona per a contemplar aquesta basilica que representa el centre del Catolicisme i intento veure-hi alguna cosa d'espiritual, però no ho aconsegueixo. Només hi veig molts turistes que intenten satisfer la seva curiositat amb una visita, intentant reproduir davant dels seus ulls moments històrics vistos als mitjans de comunicació.
Per a entrar a la Basílica de San Pere cal fer cua i passar un control electromagnètic, i un cop a dins, me n'adono que el criteri per a construir i decorar aquesta basílica ha estat la grandiositat i l'enormitat de les seves dimensions tant pel que fa a l'arquitectura com a les estatues i quadres, que s'hi poden veure. Una multitud de gent, entre els que m'hi trobo, em envaït l'espai "sagrat" i hem convertit aquesta basílica en un museu més de la ciutat eterna.
La visita a la Basilica di San Pietro no m'ha impactat tant com pensava. Suposo que havent visitat a hores d'ara altres basíliques a Roma, i havent pogut comprovar la seva riquesa decorativa, no em sorprèn tant, no obstant me n'adono que aquesta basílica és el model de totes les altres i les supera en bellesa a totes.
Mentre visito la Basílica de Sant Pere, en una capella lateral, hi té lloc un casament d'una parella oriental. Per resguardar-se de la privacitat han fet córrer una cortina. tot i així la curiositat insaciable dels turistes, hi fan un cop d'ull. Semblaría que la possibilitat de utilitzar privadament (a canvi de diners?) el Vaticà per a una cerimònia privada, (amb recepció per part del Pontifex?) aportaría diners a la tresorería d'aquest Estat Vaticà.
Davant de tanta grandiositat i tanta ostentació de riquesa, poso en dubte, que el missatge de Jesus estigui ben representat en aquest lloc. I s'em ve al cap l'episodi en que Jesús expulsa als mercaders que havien ocupat el Temple de Jerusalem. Que diria Jesús si estigués aquí ? Que tenen a veure els Evangelis i els textes de Pau amb aquesta basílica? Només el valor artístic i la capacitat que té de meravellar-nos, fan que valgui la pena la visita d'aquesta basílica en la que no he trobat cap capacitat d'ajudar a espiritualitzar-me.
Una representació de Sant Pere es objecte de la devoció dels visitants, que fan fila per a tocar el peu del fundador de la Església Catòlica.
Hi destaca també en el seu interior el conjunt escultòric de "La Pietà". En la execució de la peça hi destaca l'elaboració dels doblecs de la roba de la "madonna", la expressió de la seva cara, així com també els gestos. Hi vull fer notar especialment la mà que sosté el cost de Jesús per sota de la espatlla i la disposició dels dits de la "madonna". Fixem-nos en l'aixella de Jesús com cedeix al pes del cos.
Destacable també la expressió de la cara de Jesús, totalment abandonat al seu destí.
Abans de sortir, hi ha una taula amb tots els pontifexs des de Sant Pere fins a Joan Pau II, en ordre cronològic, i en veure-la penso si l'espai que hi ha en blanc sota aquest últim, s'emplenarà alguna vegada. Doncs pels esdeveniments que s'están produint en aquests últims temps sembla que ens trobem al finsl de una manera de entendre el món. I no sembla que en aquest nou món que comencem a albirar hi tingui lloc la església, a no ser que sigui com a poder temporal.
Un cop fora necessito temps per a refer-me de tanta ostentació, i re-carregament de figures i més figures, i un excés de decoració que no deixa lloc al buit.
Vull apuntar a una curiositat de la Piazza de San Pietro i de la seva columnata, que em sembla remarcable, des d'un punt de vista arquitectònic. Com ja sabeu les dues columnates que estan a un i altre costat de la basilica i que cadascuna d'elles descriuen un semicercle, tenen tres fileres de columnes. Doncs bé des d'un punt determinat de la plaça, que està marcat amb un senyal, aquestes tres fileres de columnes es veuen com una sola. Aquest efecte optic passa desapercebut per a la majoria de visitants de la plaça, però jo hi he volgut deixar un testimoni gràfic d'aquest efecte. Aquest punt es coneix com a "Centro del Colonnato".
Després de visitar la basílica de Sant Pere, visito els Museus Vaticans, que són un dels museus més importants del món. Per arribar a la seva entrada cal agafar un lateral de la Piazza San Pietro i recorrer la muralla pel seu exterior. Aquesta muralla protegeix l'Estat Vaticà de qualsevol agresió i delimita clarament la seva soberanía dintre de la Republica Italiana.
La visita als Museus Vaticans comença pel Cortile di Pigna, però desseguida continua per les galeries en les que hi ha exposades una infinitat de escultures romanes, una seguida d'altres de manera que hom pot arribar a una verdadera saturació i deixar de prestar atenció al que té davant. Per part meva hi vull deixar constancia gràfica d'algunes de les peces que varen cridar la meva atenció i que vull compartir en aquest espai.
La Galeria Cartografica disposa dels mapes que es coneixien en l'època plasmats a les parets, per tal d'ésser consultats en qualsevol moment, sense que s'haguessin de desplegar i tornar a plegar, sino consultables en tot moment.
Unes galeries segueixen a unes altres i canvia la temàtica, però no per això hom deixa de meravellar-se de tanta riquesa acumulada al llarg de tants segles. Els sostres i les cúpules ricament decorats amb frescos de temàtica diversa ens fan mirar sovint a dalt i no es facil atrapar tots els detalls que s'ens ofereixen als nostres ulls. Caldría molt més que un sol dia per a apreciar tots els tresors artístics d'aquests museus.
A la Stanza della Segnatura i davant del fresc de "La discusió dels sagrats sacraments" es troba el fresc de "La Academia d'Atenes" que sempre ha cridat la meva atenció, per acollir tants savis en un mateix mural. Abunden els detalls que expliquen moltes més coses de les que es poden veure a simple vista, i per això he volgut afegir aquests detalls per tal de que es puguin veure d'aprop.
La Cappella Sistina es un espai que mereix un estudi aprofundit, si hom vol arribar a copsar, ni que sigui una part del que allà es representa. Sovint hi ha massa gent, i això fa desmereixer la contemplació, però l'esplendor dels seus frescos fan que ens oblidem de la aglomeració de la gent i malgrat el mal de clatell que podem agafar al esforçar-nos per mirar a dalt, ens quedem embadalits sense saber on mirar primer davant d'aquest esclat artístic. Tot i la prohibició expressa de fotografiar els frescos, he gosat fer algunes fotos (sense flash) i aquí hi deixo el meu testimoni per a que en gaudiu. Però que ningú s'enganyi, cap imatge pot substituir una visita a aquesta capella, que resumeix en tota ella la religió catòlica. Per altra banda les imatges que hi afegeixo en aquesta part, no son més que una part de tot el que hi ha representat, i de ben segur que qui estigui interessat podrà trobar les altres imatges que hi falten.
Surto de la Cappella Sistina superat per tot l'espectacle artísitc que hi he vist, marejat per tanta gent, i per l'esforç que he fet al haver de tombar el clatell cap enrera durant una bona estona per a poder admirar les imatges que estan a una bona distancia del terra. Ja només queden unes poques sales, abans de sortir cap a fora.
En sortir, el sol comença a davallar i observo que aquesta basílica no està orientada com totes les catedrals gótiques mirant cap a orient, sino que està orientada cap a l'oest, es a dir que el sol es pon a la zona on hi ha l'altar, mentre que la façana principal queda a les fosques.
Passo al costat del Castello di Sant'Angelo, però no tinc temps de visitar-lo, i a més el que ara més necessito es passejar tranquilament per a païr tot el que he vist avui, així que em deixo portar per les meves cames, mentre gaudeixo de la llum daurada del cel, i de l'aire fresc de la tarda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario