21 DE SETEMBRE DE 2012

El viatge està arribant a la seva fi. De fet demà és l'ultim dia i per tant, avui vull aprofitar per a visitar alguns dels llocs que m'han quedat pendents. I es que hi ha tants llocs per visitar que es facil deixar-te'n algún. Alguns llocs es quedaran pendents, però està clar que aquesta ciutat és una d'aquelles que val la pena visitar més d'una vegada. Queda dit, i espero poder tornar-hi per visitar els llocs pendents i sobretot per a viure aquesta ciutat de nit, i gaudint-la sense les presses per a cumplir amb un programa que es molt complet.

La Piazza della Minerva amb el seu Elefantino, i l'obelisc que hi porta al damunt, i la seva "chiesa", està just darrera del Pantheon, però el dia que el vaig visitar em va passar per alt, i no volia marxar de Roma sense veure l'Elefantino, imatge que en Francesco Colonna recull en el seu llibre el "Somni de Polifil", una obra renaixentista d'importancia capdal.

Per agafar l'autobus que va a les Catacombes de San Callisto, cal anar fins a la Piazza de San Giovanni di Laterano. Cada mitja hora aproximadament passa un autobus que hi va, fent un recorregut que va a les afores de Roma. 

Es una visita que no em vull perdre, per res del món. Un jesuita navarrés, sembla que hi són a per tot, ens fa de guia als "espanyols" i ens va fent preguntes que premia segons les respostes siguin correctes. M'emporto una bona colla de premis, i entre les meves respostes i el meu barret panamá, no passo desapercebut. I al final soc "el de Xirona".

La visita val la pena, per a fer-se una idea del que eren aquestes catacombes, on eren enterrats els morts, i per desfer alguns "clichés" falsos, com que es celebraven misses en una època en que estaven prohibides per la religió romana oficial, tal com hem vist a les pel.licules. Les fotos estan prohibides així que solament tinc una foto de la entrada.

De tornada a la Piazza di San Giovanni, torno a fer el cami fins a la Piazza Barberini, per anar la  Via Veneto, que es va fer famosa arrel de la Pel.licula de Federico Fellini, "Dolce Vita". No per gaudir d'alguna de les cafeteries que encara queden si no per visitar el Museu dels Caputxins, i sobretot de l'ossari que és únic en el món i del que vull emportar-me un record, d'una de les maneres d'entendre la mort al catolicisme. Tot i que les fotos estan prohibides, vaig poder fer algunes fotos i aquí deixo el testimoni del que es pot veure en aquest ossari.

Després d'un espectacle tasn macabre com aquest, em ve de gust que em toqui l'aire, i ja que la tarda està caient, i el sol comença a davallar penso que una bona forma d'acabar el dia es pujar fins al Gianicolo, des del que hi ha una molt bona panoràmica de Roma. M'acosto amb el tramvia, i m'abaixo abans d'arribar a l'Estació del Trastevere. Per un carrer lateral començo a pujar per unes escales que semblen no acabar-se mai, fins que aquestes escales es converteixen, en un vial per a cotxes, amb cases a banda i banda i algunes residencies d'estudiants.

Dalt del Gianicolo, hi ha un "xiringuito", que serveixen tota mena de begudes i snacks. Prenc una cervesa assegut a un dels murs que hi ha en aquest mirador. La panoramica es esplendida, i els colors que va agafant la ciutat em deixen bocabadat, contemplant com aquesta ciutat ha sobreviscut a tants segles i encara es manté tan vital com sempre ho ha estat.

De baixada cap al Trastevere, visito la Basílica de Santa Maria di Trastevere, que es troba en el bell mig d'aquest barri tan animat. Fins ara no l'havia visitat i no puc marxar de Roma sense fer-hi una visita.